Les diferents tècniques que es fan servir en osteopatia es basen en el principi pel qual la funció i l'estructura del cos depenen entre si. Quan l'estructura està alterada a nivell músculo-esquelètic, apareixen alteracions en altres sistemes del cos. Això es tradueix en restriccions de moviment, rigidesa, canvis en els teixits i asimetria. Aquestes són algunes de les tècniques que es fan servir en osteopatia:

• Tècniques de teixits tous. Es fan servir principalment en la musculatura de l'esquena i consisteixen en estiraments rítmics, pressió profunda i tracció.
  
  
• L'objectiu és relaxar músculs hipertònics i eliminar edemes.
  
  
• Tècniques d'alta velocitat. Amb aquestes manipulacions el terapeuta busca recuperar el moviment total d'una articulació bloquejada i normalitzar els reflexos neurològics. Normalment, són aplicades a la columna vertebral i produeixen un so audible.
  
  
• Tècniques de músculo - energia. Són estiraments en els quals es demanarà la col·laboració del pacient amb contraccions musculars voluntàries que faran l'estirament molt efectiu.
  
  
• Tècniques funcionals. Són tècniques molt suaus que porten els teixits del pacient en sentit contrari a la restricció de moviment, és a dir, els acompanyarem cap al màxim confort. La idea és relaxar els teixits de tal forma que s'anul.lin els reflexos nerviosos que alimenten i mantenen les tensions i bloquejos.
  
  
• Osteopatia visceral. Les visceres de l'abdomen i del pit poden patir tensions i restriccions en la seva mobilitat que afectaran a la seva funció o podran provocar dolor o molèsties en altres parts del cos. Aquesta branca de l'osteopatia busca normalitzar les relacions entre les diferents visceres i eliminar tensions en els teixits viscerals.
  
  
• Osteopatia cràneo-sacra. Dintre del crani hi ha una membrana que envolta el cervell, continua dintre de la columna protegint la medul·la espinal i acaba en sacre i còccix. El sistema nerviós central, el qual recobreix, controla la funció de cada òrgan, múscul i nervi del cos. Sutherland creia que els ossos del crani no estaven totalment fusionats en l'edat adulta, com normalment es pensa, sinó que en realitat hi ha un suau moviment involuntari. Va suggerir que aquest moviment estava influenciat pel flux del líquid cefaloraquidi, i que aquest moviment es podia bloquejar. Va desenvolupar unes tècniques suaus i subtils que consisteixen en pressions lleugeres que ajuden a alliberar compressions i bloquejos en el crani. L'osteopatia cranial por ajudar en molts problemes de salut com ara els mals de caps i migranyes, mals d'esquena, sinusitis, estrès o alteracions digestives.
  
  
• Alliberació miofascial. Les fàscies són teixits conjuntius que envolten totes les estructures del cos (múscul, vísceres, meninges, etc.) de forma individual i en conjunt, així doncs podem dir que les fàscies no sol recobreixen les diferents estructures del cos, sinó que també les connecten entre si. Amb moviments, estiraments i pressions, l'osteopatia allibera restriccions en la mobilitat de les fàscies, aconseguint un moviment muscular i unes relacions entre estructures més equilibrada.