L'osteopatia va néixer el juny de 1874 de mans d'Andrew Taylor Still (1828-1917). Still va ser el primer doctor a considerar i comprendre la relació entre l'estructura i la funció de l'organisme humà, partint d'una concepció segons la qual el cos és una sola unitat, on l'estructura (anatomia) i la funció (fisiologia) són totalment interdepenents. En 1982 va fundar l' American School of Osteopaths en Kirksville, a la qual va seguir l'obertura de moltes altres escoles als EEUU.

J. Martin Littlejohn introdueix l'osteopatia a Europa, funda la primera escola a Anglaterra el 1917 i s'inicia l'expansió per la resta d'Europa, estenent-se amb éxit notable a França.

Als anys 30, W.G. Sutherland presenta els seus estudis sobre l'anatomia i funció del crani i les seves relacions amb la resta de l'organisme: neix l'osteopatia cràneo-sacra.

Als anys 60 s'inicien estudis sobre l'eficàcia de les tècniques de manipulació visceral i els seus efectes sobre la fisiologia i la mecànica.

Anglaterra ha estat el primer país europeu en reconèixer l'osteopatia com a professió i com a carrera universitària independent, en un procés que començà el 1993 i culminà l'any 2000. En d'altres països europeus ja s'ha iniciat el procés de regularització, com ara Bèlgica, França, Noruega o Irlanda. A Espanya s'estan duent a terme contactes amb les corresponents administracions per endegar el procés de reconeixement de la professió.